dijous, 4 de juny del 2009

Admiració

Molts han dit que la filosofia neix de l'admiració, de la capacitat de sorprendre's del món i la vida. L'admiració apareix sense planejar-ho, no és el resultat de buscar-la esforçadament. T'ataca de sobte, quan no t'ho esperes, i et fa veure les coses des d'una altra perspectiva, sempre oberta, omniabastant, estranya i alhora meravellosa. Crec que aquest punt de vista és el de l'ésser. I si, em disposo a fer metafísica. Ortega y Gasset deia que abans de adonar-nos de la presència de les coses hi convivim donant-les per descomptat. Simplement "comptem amb les coses". Abans de pensar el món que ens envolta actuem amb ell d'infinites maneres, però sense preguntar pel seu ésser. En aquest estadi no podem plantejar ni respondre la pregunta per l'ésser, doncs és l'àmbit del que Ortega anomena "circumstància". Però un dia, sense saber ben bé com ni perquè, te n'adones que les coses són, i de que podrien perfectament no ser. Aleshores perquè són? Aquest és el moment de l'admiració primordial. El filòsof és filòsof no perquè s'admiri d'allò que normalment és considerat gran o impactant, sinó perquè se sorprèn de les coses menys "sorprenents". Allò "donat per descomptat" és el que interpel·la al filòsof, és la realitat mateixa la que d'un dia per l'altre ens parla un altre idioma. Recordo els presocràtics, admirats per la naturalesa, interrogats radicalment per la presència de l'aigua, el foc, el moviment... i què són, com són, perquè són aquestes coses? El misteri de l'ésser atrapa i ja no et deixa anar. És l'inici de la metafísica. La paradoxa, la contradicció, la impossibilitat del pensar: perquè podent haver-hi res hi ha ser?

8 comentaris:

Elisenda ha dit...

Aquesta nit mateixa escrivia sobre els petits detalls (in)significants, i sobre el coratge de desafiar el rellotge i la velocitat. I m’acabes de fer pensar que potser és aquesta una de les virtuts del filòsof, però que no només llença la mirada més enllà de si mateix i desafia el temps i la velocitat, sinó que a més (que ràpid que es diu!) obre els ulls cada cop que gira una cantonada, i... se sorprèn. O millor, es deixa sorprendre.

“Per què podent haver-hi res hi ha ser?”, dius. La combinació d’aquestes paraules és explosiva i em fa somriure. Ara fa uns mesos, a Raimat, en algun moment va aparèixer la frase “deixa’t encantar”... i crec que ella mateixa (i tot el que comporta) ja em va encantar. Perquè els dies (i tot el que amaguen) ja són admirables senzillament pel motiu de 'ser'. Doncs genial!

:)!

p.s: ja ho deia Shakespeare: “To be, or not to be: that is the question”. Però ara crec que ell no era filòsof... (hehe).

ReGiNa ha dit...

Ai, la nostra filòsofa particular! jeje No podent escriure res a l'altura filosòfica d'aquest text, he de dir que trobo que la capacitat d'admiració és fantàstica. No només duu a la curiositat de plantejar-se el sentit, l'existència, els "perquè"s de tot plegat... sinó a la fascinació per tot allò que ens envolta, i a un inevitable "donar gràcies" per cadascun dels petits detalls de la nostra vida.
Un petonet!

Carme ha dit...

Els fans del teu blog ja trobàvem a faltar les teves dissertacions!!! Això de ser quan no hi ha res és una qüestió que des de la ciència també ens duu molts maldecaps. Acumulació de casualitats? Sentit amagat? Ho arribarem a saber algun dia?

Espero que vagin molt bé els exàmens, si encara en tens. Ens veiem dimecres!!!

Anna Ortín ha dit...

Gracies Carme! ja només me'n queda un! però ens veiem diemcres sens dubte, 1 petó!

Boxo admirador ha dit...

Jo si que t'admiro a tu..

Elisenda ha dit...

Moltíssimes gràcies, Anna! :)

Molt bon estiu per tu també! I ja saps que, si finalment et deixes caure per la Central, només cal que m'ho diguis i farem una mica de 'turisme'.
Un petóo! :)

clara ariza ha dit...

Anna!
Que bé trobar el teu blog! Estic molt contenta!



L'any que bé faré segur un tros de primer de filosofia. M'encantaria tenir el teu consell per saber quin tros té més sentit fer.T'enviaré un mail per robar-te dolçament el temps, què et sembla? :)

em fascina la metafísica i l'essència que s'amaga rere tot allò que Existeix. M'ha agradat llegir-te.

una abraçada molt forta,

clara.

Anna Ortín ha dit...

Hola Clara!

me'n alegro i benvinguda a la filo! ^^
pots robar-me tot el temps que vulguis, jo estic de plenes vacances!
una abraçada molt forta!