dimarts, 24 de març de 2009

La cultura del títol

Des de fa un temps dono voltes a això de Bolònia, de les reformes educatives... i hi trobo un punt que no m'agrada gens. No és que sigui nou, ja ve d'abans; però crec que el nou pla ho afavoreix molt: és la cultura del títol. És a dir, que per ser algú en la vida cal cobrir-se de muntanyes de títols que acreditin la teva excel·lència a tots els nivells. També l'econòmic. Vols un títol? paga'l. No només amb la teva brillantor intel·lectual. És que per tenir-lo has de desembutxacar de 200 euros en amunt. Fins quantitats astronòmiques. 

Si no vaig errada, la història del pensament i la ciència es narra gràcies a individus genials, profunds, lúcids, treballadors, que en el seu moment van fer aportacions importants per la humanitat. La medicina, la física, la filosofia, la música, la pintura... han crescut i ens han ajudat a entendre el món gràcies als esforços constants d'homes i dones brillants. La majoria d'ells no han passat a la història per una acumulació de títols en un currículum impecable, sinó per la seva intuició i passió en la seva disciplina. Amb això no vull dir que es deixi d'estudiar, evidentment. L'estudi seriós és part ineludible de l'avenç de les disciplines, i és una actitud molt lligada a la honestedat intel·lectual. Per això vull distingir-lo del títol pel títol.

Molts savis van ser en el seu moment, doctors, professors d'universitats, llicenciats... però d'altres no haurien pogut donar ni una conferència si haguessin viscut en la nostra època. Quant talent perdut pel camí! Quantes ales tallades! Crec que aquesta cultura del títol el que fa és matar la saviesa, la intuició... en definitiva, l'autèntica excel·lència. No m'imagino a Sòcrates obligat a fer un Màster per poder comunicar la seva doctrina, ni a Descartes havent de fer un postgrau abans d'escriure el Discurs del Mètode, ni a Hegel havent de fer el CAP abans de poder donar classes! Ni tampoc a Newton obligat a fer un Erasmus per assegurar prestigi, ni a Unamuno treient-se el CAE per acreditar el seu coneixement d'anglès... 

Quant de temps perdut!

4 comentaris:

arantza ha dit...

quanta raó!
fins demà ;-)

dErsu_ ha dit...

Els títols són una anècdota, una més, d'allò que avui en dia mou el món, si més no el nostre, la burocràcia. Inevitable, diuen uns, asfixiant, diem d'altres.

Surretes nocturnes ha dit...

Quan un llegeix coses així, sent que les idees i pensaments que porta interiorment desde fa temps, i que son expresats tant bé, amb tots els punts a les i, per una altra persona, fa que, sense que te'n donis compte, estiguis dient que que sí amb el cap assegut davant la pantalla..

tom.

Marinona ha dit...

Sabes que te ay lof yu