tag:blogger.com,1999:blog-394280837649503557.post3865487390214174428..comments2013-11-13T18:59:48.665+01:00Comments on Filosofia i pensaments errants: Els problemes del malAnna Ortínhttp://www.blogger.com/profile/06153874148982590884noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-394280837649503557.post-40673635713817233602010-03-29T19:59:41.643+02:002010-03-29T19:59:41.643+02:00Hola, Anna! M'ha agradat molt tot el que dius ...Hola, Anna! M'ha agradat molt tot el que dius sobre el mal. La meva fe trontolla d'allò més quan el mal pràcticament s'apodera de les nostres vides. Ja em passaràs l'escrit quan ens veiem.<br />Mols petons,<br /><br /> Xescajoana motahttps://www.blogger.com/profile/01047280336412014603noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-394280837649503557.post-54749273746246405442010-02-25T15:49:48.138+01:002010-02-25T15:49:48.138+01:00Moltes gràcies pels comentaris! com us ho curreu! ...Moltes gràcies pels comentaris! com us ho curreu! :)<br /><br />tot el que diu em convenç molt... com diu L'Elisenda, vaig escriure aquesta entrada perquè és un tema, aquest, que em posa la pell de gallina, que m'afecta molt, i que no puc resoldre de cap manera racional... serà qüestió de fe?<br /><br />Interessant la reflexió sobre l'animalitat! de vegades dir que l'home es comporta com un animal ofen molts animals, que maten per supervivència, no fan pas genocidis...<br /><br />seguirem pensant...<br />per cert, avui les meves alumnes han donat mil voltes sobre el tema del mal, i m'han donat algunes idees... en seguim parlant!Anna Ortínhttps://www.blogger.com/profile/06153874148982590884noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-394280837649503557.post-69497291938107091372010-02-23T15:53:18.144+01:002010-02-23T15:53:18.144+01:00Hola Anna! T'escric un comentari! jeje..
Car...Hola Anna! T'escric un comentari! jeje..<br /><br /><br />Carme, estic d'acord amb el principi del què dius, però hi ha un moment (quan dius que el mal ens ve per la nostra condició d'animals) que crec que jo opino justament el contrari que tu.. <br />Intueïxo que el nostre primer (i desencadenador d'altres pecats) pecat, va ser allunyar-nos de la nostra mare. Anomenada natura.<br /><br />És com si un dia haguéssim deixat d'escoltar la veu sàvia que ens dirigia amb harmonia en un món on tot restava en equilibri, per començar a actuar de manera que només teníem en compte el nostre propi benefici, per "evolucionar" (cap a on?) pensant que podíem fer-ho millor que LA VEU, i que podíem ser capaços de dirigir el nostre propi destí . . .<br /><br />La idea no estava malament,, ara, a la pràctica, hem estat capaços d'acceptar que "un gran poder conlleva una gran responsabilidad?"<br />O hem obviat tota existència fora de nosaltres mateixos?<br /><br />No consideraria tan pecat la violència d'una mare truja que vol defensar els seus petits, com potser actuar fent mal als altres, éssent conscient del que estem fent, i potser a canvi d'obtenir petits luxes, totalment prescindibles, per més que no en tinguem la sensació<br /><br /><br />Que vagi molt bé aquest dimecres!!<br /><br />;)Genisituhttps://www.blogger.com/profile/10128301617219980576noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-394280837649503557.post-34136517444783504602010-02-12T09:41:36.712+01:002010-02-12T09:41:36.712+01:00Uala!!! per fi he aconseguit un momentet de tranqu...Uala!!! per fi he aconseguit un momentet de tranquilitat per poder llegir aquest post que em cridava tant l'atenció. <br /><br />Estic totalment d'acord amb tu: no pot haver bé sense mal, calor sense fred, alegria sense tristor... Jo també m'he preguntat moltes vegades d'on surt el mal, si és de l'home, si és de Déu. Tot i que tinc molta barreja de pensaments (en la tradició cristiana el mal es representa en el dimoni, que és un déu dolent i els homes són com plantes que ara es deixen bufar per un o per l'altre). A vegades penso que el mal en si ve per la nostra condició d'animals (perquè molts errors són causats per l'egoísme, la vanitat, la mandra, l'ambició, la violència... que crec que són més primitius i que es podries associar amb conductes de supervivència) i que des de que l'home "va començar a viure amb altres homes", la cultura s'ha encarregat de rebutjar per la supervivència de la societat.<br /><br />Buf! no sé si m'he flipat massa... Estic veient que el dijous que pugui m'escaparé a una d'aquelles classes d'una filòsofa que m'han dit que estan tan i tan bé. ;)<br /><br />Fins després!Carmehttps://www.blogger.com/profile/13679399352505219628noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-394280837649503557.post-83579401234938788202010-02-11T08:04:04.966+01:002010-02-11T08:04:04.966+01:00Ortín! Me encanta que hayas escrito sobre esto por...Ortín! Me encanta que hayas escrito sobre esto porque es algo que pienso muy a menudo... más simplificado, claro.. :)<br /><br />Hay una lectura del evangelio que dice que todo lo malo que hay en el hombre le viene de dentro, nunca del Cielo. Supongo que debe ser lo que significa el "pecado original", que todo hombre, en principio, puede llegar a pecar. Precisamente porque en teoría Dios es uno y es eterno y bueno, sólo podía crear algo dividido, efímero y malo (podría crearlo todo excepto otra vez a sí mismo, no? Con lo cual, yo creo que sí, que el mal siempre va unido con el mundo, y el Cristiano siempre tiene sentido. Incluso si todos los países estuvieran en paz y no hubiera hambre, enfermedades, etc.. en un mundo ideal, siempre habría un "capullo" capaz de pecar (y hacerme llorar)<br /><br />Esto es una teoría cómo podría haber 100 más, pero tu ya sabes que los que no somos filósofos hemos de posicionarnos porque eso de vivir en la incertidumbre no mola nada...Marinonahttps://www.blogger.com/profile/13673768917487234957noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-394280837649503557.post-60517565386118488282010-02-10T23:33:49.569+01:002010-02-10T23:33:49.569+01:00Plas plas plas!!!Plas plas plas!!!Carmenoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-394280837649503557.post-17790898808364475332010-02-10T20:36:12.660+01:002010-02-10T20:36:12.660+01:00Si portés barret me’l trauria, Anna. Suposo que és...Si portés barret me’l trauria, Anna. Suposo que és molt bonic parlar del Déu enmig del ‘tots anem bé’… tan bonic com irreal. Crec que m’has produït una mica d’angoixa… d’aquella sana, però que no per això és menys certa; la contradicció que ens planteges a les últimes línies m’ha posat la pell de gallina. No sé si m’ho havia plantejat mai en aquests termes, però el que sí que veig més nítid és que mai ningú no m’ho havia dit tan clar. Potser és que som febles i alhora poderosos… i potser és que aquesta és la grandesa (però ara ja me n’estic anant per les branques, qui sap si en un intent de buscar consolació). Moltes gràcies, Anna! Les més sinceres :).Elisendahttps://www.blogger.com/profile/04725078548748388830noreply@blogger.com