Hi ha dies que no tinc ganes de filosofar ni de dubtar de tot ni de replantejarme qüestions. Hi ha dies que només vull trobar el Sentit, la resposta, l'esperança. Només vull que Déu existeixi. Fa dos dies va morir, com molts sabeu, l'estimat "Roca", el pare Rocafiguera. Tot i que des que vaig acabar batxillerat ens hem vist només de tant en tant, no puc creure encara que no tornaré a parlar amb ell. De tot, de Déu, de filo, de la familia, de qualsevol cosa.
.
Ell va ser el que primer em va parlar de Kant, de Descartes, d'Aristòtil... i ho va fer de tal manera que mai més vaig poder deixar-los de banda. També ell va carregar amb el meu treball de recerca, que cap més professor veia molt clar. Per poder entendre què volia dir jo amb allò de la "mitologia cristiana dins l'obra de Tolkien" en Roca va llegir-se el Senyor dels Anells, tot confessant-me alhora que no li estava agradant i que preferia les pel·lícules...
.
I em fa por que arribi el dia de Pasqua, dia en que sempre ens trobàvem a l'altell de la parròquia per menjar un tros de mona. Des que el vaig conèixer que he sentit aquest efecte que tots coneixem, "l'efecte Roca", que feia que el busqués entre la multitud de gent aplegada a Sant Ignasi per saludar-lo, riure amb ell i parlar de les últimes coses que havia donat a la facultat. Em fa por el fet que aquest any ja no el trobaré.
.
Tot i que sé del cert que ell ho entenia tot, hauria volgut agrair-li tot el que m'ha donat. Gràcies gràcies gràcies gràcies Roca! En dies com aquests desitjo enfortir-me en la fe, vull creure que Déu existeix i que sigui com sigui, tots aquells que ja t'enyorem et retrobarem de nou.