Radices amaras, fructus dulces

L'estudi té les arrels amaragues, però els fruits dolços, deia Ciceró. Aquest curs han estat molt molt amargues! Però fa dos dies vaig saber les notes i ha valgut la pena, he aconseguit quatre (dolcíssimes) matrícules d'honor. La foto és un record del dia que vam acabar exàmens, tot i haver estat una nit sense dormir estudiant filosofia política (què és la tradició Hohenstauffen? Déu ha mort?) les nostres cares eren més de felicitat que de son! Avui us dedico l'entrada al blog, substitueixo la parrafada filosòfica per una foto de quatre belles filòsofes. Bon estiu a totes!

Art

Per fi s'han acabat els examens. Després de tants dies d'exili davant un escriptori me n'he adonat que necessitava fer art. En primer lloc, deixar de fer una cosa (estudiar) que no demana cap creativitat per part meva, únicament esforç. Fa un temps que penso sobre això i cada cop estic més convençuda que la creació és una necessitat humana. He estat dibuixant, pintant, i ballant, i ara escrivint. Crec que l'art és natural a la persona, que no és cosa d'uns quants genis, sinó que, de diferents maneres, de tot ésser humà com a tal. Crec que el que només es dedica a explotar el seu intel·lecte està malbaratant la meitat del que el fa persona, una part vinculada amb els sentiments i els talents per expressar-los. I no només això, sinó l'art com a necessitat d'usar el cos, no només la ment, per mostrar el que som. Per això després de molts dies de sentir-se com una "cosa pensant" que dirien els filòsofs, apareix la necessitat d'utilitzar el cos sencer, les mans, per crear alguna cosa. Crec que la realització de la persona necessita l'art.

Harmotton

Avui començo el blog! i el millor de tot és que encara estic en examens.. . i aquí estic escollint colors, i formes i títols... sempre passa el mateix. Començar examens és la senyal perquè un allau de coses divertidíssimes per fer em vinguin al cap, coses que mai se m'haurien acudit en un estat mental estandard... Però aquest cop no ha estat potser tan exagerat. Només he fet un blog... I l'he titulat harmotton, que és una paraula grega que vol dir harmonia, bellesa, proporció i escaiença. Avui l'he estat estudiant, i m'ha semblat bonica. Una paraula bonica que s'utilitzava per designar coses boniques.